Hi ha un augment espectacular del consum d’aigua embotellada i, a més, una proliferació de dispositius per a tractar l’aigua de l’aixeta. Així, es dona la paradoxa que fins i tot en llocs on l’aigua de l’aixeta té uns paràmetres de qualitat adequats, com és el cas d’Alacant, el ciutadà la substituïx per aigua mineral o la modifica amb algun dispositiu; això fa que en alguns casos s’arribi a beure aigua de pitjor qualitat.

Són necessaris realment estos sistemes?

La nostra empresa és partidària que els usuaris en general no tracten ni modifiquen les característiques de l’aigua de l’aixeta del consumidor. Això no vol dir que estiguem en desacord o en contra, per exemple, d’una descalcificació controlada o de la instal·lació d’altres sistemes de tractament de l’aigua, però estos sistemes s’han de reservar per a casos molt particulars, en els quals veritablement es necessite aconseguir una aigua amb determinades característiques fisicoquímiques.

A més, si estos dispositius no es trien amb cura, no es controlen regularment i no se’n fa el manteniment aconsellat, poden sorgir riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l’aigua, etc.).

Per tant, no és necessari instal·lar dispositius domèstics com descalcificadors, filtres d’osmosi inversa, etc., per a millorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta; l’aigua que ix de la teua aixeta és potable al 100% i complix tots els estàndards de qualitat establits per la legislació nacional i internacional, de manera que no cal comprar cap dispositiu addicional per a tractar-la.

Per tant, el nostre consell és que utilitzes l’aigua de l’aixeta, ja que és la més segura tant des del punt de vista de les característiques fisicoquímiques com microbiològiques, controlada diàriament a través del nostre laboratori, amb personal altament qualificat i amb uns mitjans materials i tecnològics d’última generació.

Has de saber que l’aigua de l’aixeta ens aporta, a més de l’aigua en si, sals minerals que són eliminades de l’organisme i que hem de reposar, de manera que no les hem d’eliminar de la nostra dieta:

• Calci: constituent fonamental d’ossos i dents, és necessari per a la transmissió nerviosa i el ritme cardíac, i és un factor regulador de la coagulació sanguínia.
• Magnesi: regula, amb el calci, la contracció muscular i la transmissió nerviosa a nivell cardíac.
• Potassi: participa en la funció neuromuscular, juntament amb el calci.
• Bicarbonats i sulfats: tenen propietats digestives i poden contribuir a la prevenció de l’aparició de càlculs renals.
• Fluor: augmenta la resistència de l’esmalt dental i prevé la càries.

El consum d’aigües amb una certa duresa mitjana pot resultar beneficiós des d’un punt de vista nutricional, ja que l’aigua rica en calci té un efecte positiu pel fet que el calci s’unix a l’àcid oxàlic en l’intestí, s’elimina per la femta i queda menys oxàlic lliure per a absorbir-se i eliminar-se per orina i formar el càlcul renal.

Per tant, eliminem els mites i optem per l’aigua de l’aixeta per a beure, ja que és segura i saludable.

El clor que conté l’aigua de l’aixeta NO és perjudicial per a la salut

L’Organització Mundial de la Salut indica que, en les concentracions establides per la legislació, el clor és totalment inofensiu per a la salut. Les concentracions màximes d’este component en l’aigua de l’aixeta recomanades per esta organització i les establides per la legislació vigent garantixen que no hi ha cap risc per a la salut.

De fet, la cloració de l’aigua potable és un dels avançaments més significatius en la protecció de la salut pública, ja que gràcies al seu alt poder letal contra bacteris i altres microorganismes, ha contribuït a previndre i eradicar moltes malalties de transmissió hídrica.

La presència d’una dosi correcta de clor en l’aigua després d’haver-la tractat no representa cap risc per a la salut i conferix a l’aigua un efecte de protecció contra possibles contaminacions, a part de ser un indicador de bona desinfecció.